En primer lloc, la reforma de Bolonya genera de manera més o menys directa tot un conjunt de mecanismes de control i de tutelatge de l'alumnat universitari. En aquest aspecte, no és acceptable que un tutelatge similar a l'impartit a escoles i instituts sigui el vigent en un nivell d'ensenyament format per un alumnat que vota, que condueix cotxes, o que pren decisions fonamentals per a la societat en la qual vivim.A gent que és totalment conscient dels seus actes no li  és necessari aquest tutelatge, i en cas de què ho fos, la mesura més contraproduent possible és precisament potenciar-ho. Però tot i que pot semblar que l'alumnat és qui surt més perjudicat d'aquest sistema de tutelatge, també el personal docent en pateix les conseqüències. Això és degut a què el nou sistema es troba elaborat per tot un conjunt de grans teories pedagògiques, i lògicament, el desenvolupament d'aquestes teories rebrà una injecció de capital important per tal de fer més efectius aquests mecanismes de tutelatge, perpetuant així la precarietat laboral del cos docent. La “innovació docent” esdevé doncs únicament una “innovació técnica”.

En segon lloc, el pla de Bolonya representa una visió única de les necessitats que té la nostra societat. Aquestes necesitats poden definir-se de moltes maneres, i és per això necessària precisament la pluralitat als estudis universitaris. El pla de Bolonya ofereix el discurs únic bassat en les necesitats puntuals d'empreses privades (les quals, a més a més, també tenen necesitats diverses), i per aquest motiu, no és concebible un sistema d'educació superior en el qual s'imposi aquesta única visió. En aquest aspecte podriem veure fins i tot que el pla de Bolonia destrueix per sempre la funció fundamental de la universitat, que és la de ser el centre del coneixement de la societat (reduïnt-se aquesta última al context de la empresa privada). La universitat perd així també la seva independència, ja que passa a estar sotmesa a les exigències del mercat.

Com a tercera qüestió, trobem inacceptable la primacia de suposades competències i habilitats cognitives per sobre dels continguts i el coneixement acadèmic. Tot i que pot semblar més important contar amb determinades competències abans d'adquirir certs coneixements, la manca de coneixements concrets sobre els temes dels nous estudis porta gairebé irremediablement cap a un analfabetisme intelectual. Considerem que l'assimilació de totes aquestes habilitats cognitives ja ha d'haver estat duta a terme en l'ensenyament primari i secundari, no a nivell universitari. Aquesta eliminació de continguts és especialment crítica en els estudis de lletres (en un suposat intent d'adaptar-los a les necessitats del mercat), portant a mig termini cap a la seva desaparició.

Així doncs, nosaltres opinem que és necessari preparar a l'alumnat per al mon laboral, però això no vol dir preparar-lo per a l'empresa privada. L'alumnat ha de rebre instruments per tal d'incorporar els coneixements més elevats de la seva àrea, però sense marginar els continguts acadèmics. I en especial, les intencions de Bolonia de facilitar un sentiment europeísta als estudis superiors i de facilitar l'entrada de l'alumnat al mon laboral, no hi ha manera possible de què es plasmin en el desenvolupament pràctic que s'ha plantejat. És per tots aquests motius, i per molts altres relacionats amb els interessos individuals de l'estudiant universitari, que nosaltres, el Partit Republicà d'Esquerra, ens oposem a la implantació directa del pla de Bolonya, i recolzem que sigui paralitzat i sotmés a un intensiu debat, ja que no neguem la necessitat d'una reforma de l'ensenyament universitari.