El resultat de les eleccions europees del passat diumenge no han estat sorprenents. Totes les enquestes pronosticaven un alt grau d'abstenció, que efectivament s'ha produït, i en un grau particularment alt a Catalunya (62,46%). Per començar, la constatació d'aquest fet ens suscita una pregunta: Fins a quin punt és legítim el resultat d'aquestes eleccions, en les que no ha votat ni tan sols la meitat dels electors? El pitjor de tot és que, com és tradició, cap partit polític ha fet una lectura crítica dels resultats d'abstenció, que junt amb el vot en blanc i el vot nul suposen un crit d'atenció, que tard o d'hora ha de passar factura.

Victòria del PP, diuen. Efectivament, sembla que els escàndols de corrupció del sr Camps o els espies de la sra Aguirre no han afectat els resultats electorals, de la mateixa manera que al Sr Berlusconi. Però hem de tenir en compte que el populisme dretà es limita a una minoria, una minoria que vota en massa: un alt percentatge de l'abstenció és d'esquerres.

Tampoc ens hauria de sorprendre tenint en compte qui hi ha a l'altra banda del PP. Una campanya basada en un discurs totalment buit de contingut del socioliberalisme que ha decepcionat sobretot a Catalunya: Caiguda de 200.000 vots del PSC: Serà el finançament o serà la llei d'Educació del sr. Maragall la que passa factura? També ERC perd bona part dels seus vots a Catalunya, conservant l'escó gràcies als seus socis d'Aralar, BNG i CHA. Pel que fa al projecte d'IU-ICV, socis de conveniència, ensumen ja la presència dels ultres d'UPyD, amb pretensions de superar-los.

Mentrestant, les esquerres extraparlamentàries, presentant-se dividides aconsegueixen resultats modestos, amb l'excepció d'Iniciativa Internacionalista, a pocs vots d'aconseguir l'escó. Una excessiva fragmentació del vot acaba fent el joc al bipartidisme, i s'ha demostrat que és extremament difícil fer política des de fora de l'arc parlamentari, amb una injusta llei electoral (la d'hondt) que sols afavoreix el binomi PP-PSOE i que dificulta enormement l'aparició dalternatives que poden ser il·lusionants.

Des del Partit Republicà d'Esquerra, que ha fet campanya pel vot en blanc, hem constatat també amb interès el notable augment del vot en blanc, que ha arribat a l' 1,41 % a Espanya i gairebé al 3% a Catalunya, situant-se com la sisena força política, gairebé ha sumat tants vots com per aconseguir un diputat. Un 3% de vot en blanc a Catalunya pot interpretar-se com un vot crític amb Europa i alhora crític amb les candidatures que es presentaven, i que per tant és un exercici responsable i voluntari de vot protesta.

De tota manera, la victòria real ha sigut de l'abstenció,una abstenció majoritàriament crítica, però que, ja sigui per desinterès o afartament de la classe política, no suposa una solució. L'abstenció generalitzada només serveix per a perpetuar els mateixos polítics i el mateix sistema, dintre d'un cercle viciós que ens porta a l'antidemocràcia, on ja no importa ser corrupte, mentider, o fer les lleis per als poderosos, ja que es pot seguir en el càrrec.