Aquests darrers dies s'ha viscut una intensa polèmica pel referèndum d'Arenys de Munt, en el que s'exposava la següent pregunta als electors: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?" És a dir, convidava als electors a posicionar-se en favor o en contra de que Catalunya esdevingui un estat independent. Per una banda, des de l'independentisme català se n'ha fet bandera com una iniciativa a extendre per altres municipis esperant-ne resultats similars, i per l'altra, hem viscut un lamentable episodi d'antidemocràcia, relacionat amb els atacs i amenaces rebuts pels organitzadors de la consulta.

I és que hem viscut de nou un capítol més de la “por al referèndum”, la por a que la ciutadania manifesti la seva opinió respecte a qualsevol tema en aquest país. I aquesta por no és més que un símptoma de manca de cultura democràtica. Les reaccions del govern, de determinats partits polítics i el fet que es permetés una manifestació falangista per a coartar la consulta posen de manifest una vegada més l'escassa cultura democràtica que tenim encara avui, on semblem haver oblidat que un referèndum o una consulta és una oportunitat per a que la ciutadania expressi les seves opinions, tant a favor com en contra, sobre qualsevol tema sigui quina sigui la seva naturalesa, i que per tant, tothom té dret a participar-hi i a dir-hi la seva. Un país que es considera democràtic mai pot estar en contra d'aquest tipus de consultes. Davant d'això sorgeix de nou la pregunta sobre si vivim realment en un país democràtic, quan es preté coartar que la ciutadania tingui dret a decidir sobre determinades qüestions de la vida pública.

Des del PRE, partit que es considera partidari del federalisme, tot i que creiem que la consulta s'ha fet amb uns interessos molt parcials, i amb una evident intenció d'atiar els sentiments i les reaccions d'uns i altres, creiem que el referèndum no constitueix cap atac ni contra la llei (com ha dit la senyora de la Vega) ni contra l'estat de dret, ans al contrari, suposa un sa exercici de democràcia, que seria convenient que es comencés a adoptar, particularment pel que fa a altres aspectes de la vida política catalana i probablement molt més importants (posem per cas, la nova Llei d'Educació de Catalunya, aprovada recentment), i que afecten de forma més directa a la ciutadania. Critiquem doncs, per una banda les lamentables reaccions del govern, partits polítics i la permissivitat que es té amb els grups feixistes, i per altra banda que des de determinats sectors polítics només interessen els referèndums sobre determinades qüestions, i especialment si n'esperen un resultat clarament favorable (com és el cas d'Arenys de Munt). Tot i així, no estem en contra de que es segueixin celebrant consultes similars a la resta de Catalunya, però sí creiem que caldria que la naturalesa d'aquestes consultes no fos manipulada i que s'estengués també a d'altres temes d'interès ciutadà.