El 25 d'abril de 1884 va néixer a Tarragona Marcel·lí Domingo Sanjuán, un dels principals referents polítics del republicanisme federal a Catalunya, siguent el principal inspirador de la fundació del PRE l'any 1935.

Mestre, periodista i polític, Marcel·lí va ser tot un exemple en la lluita per les llibertats a Catalunya. Docent a Tortosa des de 1903, va iniciar la seva carrera política quan al 1909 va ser escollit alcalde de l'ajuntament. Posteriorment va ser escollit diputat a les corts de 1914.

El 1916 va fundar juntament amb personalitats com Layret i Alomar el Bloc Republicà Autonomista, que el 1917 evolucionaria al Partit Republicà Català, i també va ser un dels protagonistes de l'Assemblea de Parlamentaris que va portar cap a la vaga general de 1917 (qüestió per la qual va ser detingut per l'exèrcit, provocant el seu encarcelament grans protestes). Va ser escollit diputat per Barcelona el proper any, posició des de la qual va lluitar per l'autonomia de Catalunya a les corts sense èxit.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va augmentar la seva militància política, siguent un dels principals opositors al règim. Va fundar així el 1929 el Partit Radical-Socialista (siguent a l'any 1930 un dels signants del Pacte de Sant Sebastià), organització que en el futur s'integraria dins de Izquierda Republicana juntament amb Manuel Azaña i Santiago Casares Quiroga.

Així doncs, Marcel·lí Domingo va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant el bienni progressista, des del 15 d'abril fins el 16 de desembre de 1931, i des d'aquest últim dia fins el 12 de novembre de 1933 va ser Ministre d'Agricultura. A les eleccions d'aquest novembre va presentar-se juntament amb Manuel Azaña per Bilbao, sense èxit. Va formar part del govern del front popular, tornant a ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts des del 19 de febrer de 1936 fins el 20 de juliol del mateix any. En ser anomenat Azaña com a President de la República, Marcel·lí va esdevenir nou president de IR.

Marcel·lí va morir a Tolousse l'any 1939, degut als forts problemes de salut causats pels esforços sobrehumans que havia suposat la seva activitat en els anys de la guerra. Va deixar darrere seu nombrosos escrits (no només polítics, sinó també literaris i teatrals), com "¿Qué España?" (Madrid, 1925) i "¿Adónde va España?" (Madrid, 1930).

Avui, en l'aniversari del seu naixement, els republicans reivindiquem el record de la seva figura i del seu llegat. La seva política de "despensa i escola" ens recorda que des de l'educació i altres àmbits hem de continuar lluitant i treballant cada dia per la construcció de la III República.